Dipòsit Digital de Documents de la UAB 14 registres trobats  1 - 10següent  anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.01 segons. 
1.
28 p, 270.9 KB Dones, espai públic, Poble-sec : les noves protagonistes / Velo Fabregat, Elisabet (Universitat Autònoma de Barcelona)
2021
Barcelona quaderns d'història, Núm. 27 (2021) , p. 313-340  
2.
14 p, 95.3 KB El mar i les comunitats humanes al llarg de la prehistòria al Pla de Barcelona / Gómez Bach, Anna 1977- (Gómez Bach) (Universitat Autònoma de Barcelona) ; Nadal Lorenzo, Jordi (Universitat de Barcelona) ; Molist, Miquel, 1956- (Universitat Autònoma de Barcelona)
El mar ha estat un element vertebrador de les dinàmiques d'assentament del Placomprès entre els rius Besòs i Llobregat. Aquest és un fet que cada vegada estàmés ben documentat gràcies a les recerques arqueològiques. [...]
2014
Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 21 (2014) , p. 63-76  
3.
16 p, 312.8 KB La influència i el ressò de la Revolució Russa a Barcelona : un model basat en tres eixos (1917-1936) / Puigsech Farràs, Josep (Universitat Autònoma de Barcelona)
Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2020
Barcelona quaderns d'història, Núm. 26 (2020) , p. 83-97  
4.
14 p, 639.1 KB La Tribuna, primera experiència de diari gràfic català / Ferré, Teresa (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura)
2018
Barcelona quaderns d'història, Núm. 25 (2018) , p. 139-152  
5.
22 p, 78.5 KB El bibliòfil Bernat d'Esplugues (†1433), notari i escrivà del Consell de la ciutat / Iglesias-Fonseca, J. Antoni (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
La historiografia sobre la ciutat de Barcelona no ha prestat, en general, gaire atenció a l'escrivania municipal dels segles XIV i XV, ni tampoc als professionals que hi treballaven, a excepció de l'atenció mostrada per alguns fedataris que ocuparen càrrecs polítics de certa rellevància en moments d'especial significació històrica; pensem, per exemple, en el notari Antoni Vinyes, conseller i ambaixador del municipi.
2001
Barcelona quaderns d'història, Núm. 5 (2001) , p. 57-78  
6.
21 p, 923.3 KB Secrets i receptes : Carles Ardit i el Tratado teórico-práctico de la fabricación de pintados e indianas / Nieto-Galan, Agustí (Universitat Autònoma de Barcelona)
El 1844, George Dodd, en un llibre dedicat a la indústria tèxtil britànica, expressava d'una manera gràfica i convincent la pluralitat de significats d'una simple tela de cotó estampada amb les paraules següents: "un mocador de butxaca desis penics és com un llibre on podem llegir el bon gust i el caràcter de les diferents nacions".
2012
Barcelona quaderns d'història, Núm. 17 (2012) , p. 125-145  
7.
8 p, 615.8 KB Els treballs del IV Congrés d'Història de Barcelona, 12-15 de desembre de 1995 / Grau i Fernández, Ramon ; Nel·lo, Oriol, 1957- ; Roca, Joan ; Tatjer, Mercè, 1942-
Amb un acte celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el vespre del dia 12 de desembre de 1995 va quedar inaugurat el IV Congrés d'Història de Barcelona, organitzat per l'Institut Municipal d'Història, amb la col·laboració i elsuport d'altres entitats públiques i privades. [...]
1996
Barcelona quaderns d'història, Num. 2-3 (1996) , p. 185-191  
8.
4 p, 66.6 KB Comunicacions. Presentació : Dilemes de la fi de segle, 1874-1901 / Cassany Cels, Enric (Universitat Autònoma de Barcelona)
2010
Barcelona quaderns d'història, Núm. 16 (2010) , p. 191-194  
9.
9 p, 97.3 KB Senyals de crisi : la narrativa urbana de la Restauració / Cassany Cels, Enric
Les consideracions que tot seguit faré sobre la narrativa catalana del segle XIX pressuposen totes aquella relació de necessitat entre la societat i els individusque l'integren forjada en el gran corrent realista europeu. [...]
2010
Barcelona quaderns d'història, Núm. 16 (2010) , p. 265-273  
10.
11 p, 48.0 KB La milicia urbana de Barcelona en los siglos XVI y XVII / Espino López, Antonio (Universitat Autònoma de Barcelona)
En el presente trabajo vamos a intentar analizar el papel desempeñado por una institución militar urbana, la Coronela, en las a menudo tensas relaciones entre la Corona y la ciudad de Barcelona. Muy pocos historiadores habían tratado sobre esta institución -y además lo habían hecho de forma colateral-, de modo que era prácticamente obligatorio cubrir un espacio casi en blanco, o parcialmente inédito, dado que nadie parecía querer escribir sobre dicha institución. [...]
2001
Barcelona quaderns d'història, Núm. 5 (2001) , p. 205-215  

Dipòsit Digital de Documents de la UAB : 14 registres trobats   1 - 10següent  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.